La sciença dins la lenga nòstra

Siti de vulgarisacion scientifica en occitan. Site de vulgarisation scientifique en occitan. Aqueu siti es mai o mens centrat sus la fisica dei particulas e l'interacion fòrta entre quarks, mai es dedicat a la fisica en generau.

Cu siáu ? Per cu parli ? Perque en òc ? Disclaimer
Siáu un "tesard" en fisica teorica, que travalha sus la cromodinamica quantica sus malhum (en inglés "lattice quantum chromodynamics"). Siéu naissut en 1985 a Nissa, e aüra demòri a Marselha.

[Picatz lo ligam "Cu siáu? " per anar cap a mon profiu... ]

Aqueu siti es fach per totòm. Pròvi de limitar lei prerequesits au nivèu d'un bòn escolan de segonda, ja que pensi qu'es mai o mens la basa comuna de la mager part deis europencs. Mas es pas totjorn aisit de si maginar dins la situacion dau lector (e de toei lei lectors, anent dau garri lambda fins a l'afogat de "Pour la Science"), aqui ai besonh de vòstrei comentaris per m'ajudar a trapar lo gaubi.
Soventi fes l'occitan a drech sonque a d'emplecs dins de domènis precis. Per unei es restrench ais esveniments folclorics, o dins lo cas melhor per charrar embé la grand. Autrei penson que l'utilisacion modèrna si deu limitar au cadre de l'art, l'escritura de libres per sabentàs o dins lo cas melhor de musica populara. Aqui vòli participar a demòstrar que si pòu emplegar la lenga nòstra per totei lei cauvas de la vida, finda lei mai "seriosas" o a la poncha de la sciença modèrna.
Siáu pas lenguiste, l'occitan es manco pas ma lenga mairala. Adonc cau pas tròp considerar aqueu blòg coma un obratge literari. De còps que li a fau de decas, de còps que li a fau pas la bòna causida en creant un neologisme, etc. A flor e mesura que vau escriéure aquò si va certanament melhorar, mas de tot biais se volètz charrar sus la causida de tau o tau neologisme li a ges de problèma.

20 novembre 2009

Unei reflexions sus lei cresenças anti-scientificas

[Segon una suggestion de JP la rapieta]

Vivem dins un monde qu'es clafit de tecnologia, monte finda de teorias cabelotractadas coma la relativitat generala an d'aplicacions dins la vida vidanta (ex: la correction dau posicionatge per GPS). Pasmens li a molon de cresenças arcaïcas qu'an la vida dura, e que son manco pas escagassadas per la massificacion de l'educacion superiora. Coma aquò es possible ? Coma convencer sa secretaria qu'Uranus a ges d'influença sus sa fòrma dau jorn ?

L'efèt placebo

La mager part d'aquestei cresenças an un certan efèt placebo. Es evident per l'omeopatia per exemple (coma per quau medicament que siágue), mai es tanben verai per l'astrologia per exemple : se mon oroscòpe mi ditz lo matin que vau passar una bòna jornada, serai d'umor bòna e fin finala mi farà passar una bòna jornada.
Adonc si vòli provar se l'omeopatia (o l'astrologia, etc) es pas una conariá, mi cau comparar son efèt embé un placebo, pas embé ren.

Una anti-lei de Murphy

Segon la lei de Murphy, tot ço que pòu mau finir finirà mau per segur. Per aquestei cresenças es un pauc l'envers. Es l'envers per ma secretaria afogada d'astrologia que si remembra sonque dei fes onte son oroscòpe a agut rason. Mai es finda l'envers dins lei publicacions scientificas o pseudo-scientificas : se un experiment mi balha de "pròvas" qu'un efèt exista la vau publicar mai aisidament que se mi balha ges de "pròvas". En efèt si pòu pas jamai mòstrar qu'un efèt exista pas, si pòu sonque mòstrar qu'es pus pichon que tala o tala quantitat, adonc se ai pas de "pròva" d'un efèt pòu significar que l'experiment era sonque pas pron precis.

Aquesto biais si vei dins totei lei meta-analisas sus l'omeopatia (per exemple dins The Lancet) : lo mens precis son leis experiments lo mai grand es aqueu biais. 

Un contèxte favorable

A costat d'aquelei efèts que son pròpre a la cresença li a tanben d'influenças dau contèxte sociau. Soventi fes si considera qu'aquestei cresenças son pas dangerosas, o finda que pòdon aver un efèt positiu maugrat que sigon de conariás.

Per exemple per l'omeopatia si pensa que pòu pas aver d'efèt negatiu sus lo còrs, ja qu'a ges d'efèt, e que donc es una bòna solucion per balhar un placebo a quauqun que vòu absoludament un medicament mai qu'en a pas besonh. Se lor levatz l'omeopatia si van auto-medicamentar embé un molon de plantas e de remèdis "naturaus" ben mai dangerós.
O avèm tanben lo cas de la religion : li a molon de gens que savon que diéu exista pas mai que sostene la religion perque sembla un factor de coesion e d'estabilitat sociala. 

E aquò sensa parlar dei interés economics en juèc : podèm encara demorar sus lo cas de l'omeopatia, es una industria massiva, menada per de companhiás dei gròssas que sabèm toei coma lor etica es reducha...

Coma combatre aquestei cresenças ?

Iéu pensi que tròp souvent lei volèm combatre de front, d'un biais un pauc dogmatic. Mai lo problèma es justament de combatre lo dogmatisme de la cresença, faire l'oposicion embé la sciença qu'es una metòda. Se disem "non, la sciença prevei pas aquò" nos van respondre "mas la sciença explica pas tot", e pi lo debat fa pas avans. Vos sòrti una pichòta citacion de Lenin :

Non si deu confinar la lucha contra la religion dins una predicacion ideologica abstracha ; non si deu l'i redusir ; cau ligar aquesta lucha a la practica concreta.

Ren de nòu dins ço que disi donc. Que la cresença a combatre sigue la religion, l'omeopatia, l'astrologia o qué que sigue ; que lo biais de la combatre sigue lo socialisme scientific, la biologia o encara la fisica, lo principi es totjorn lo meme.

De segur es pas totjorn aisit de trobar de biais de faire experimentar seis errors a un cresent per una dralha mai o mens indirecta. Ma es l'unic biais de lo faire.

Per exemple tornèm au cas de la secretaria afogada d'astrologia. Servirà a pas ren de discutir d'oras embé ela per li dire qu'aquesteis astres son tròp luenh per aguer una influença sus ela. Mas ço que pòdes faire per exemple es que (marcha pas forçadament en practica, mas vòli mòstrar lo principi) :

  1. Vos assegurar que li ague un biais de quantificar ço que ditz l'oroscòpe. Per exemple que lei prediccions sigon de notas (exemple "amor 5/10", "trabalh 6/10", etc). 
  2. Cada jorn avans que pòsca legir l'oroscòpe dau jornau, cambiatz la pàgina per aquela dau jornau de la velha.
  3. A la fin de la jornada, demandatz-li de notar aquesta jornada. De segur serà influençada per l'oroscòpe a aurà tendança a botar gaireben lei memas notas que son oroscòpe, per aguer rason. Ma ja qu'avèm cambiat la pàgina e que va saup pas, en fach sei nòtas auràn ges d'influença vertadièra de l'oroscòpe.
  4. Après unei setmana podètz faire d'estatisticas sus aquò, carculant lei corelacions (aqui cau conoisser un pauc de matematicas per faire lei cauvas pròpras), e li avoar vòstre crimi.

Aquò serià un pauc una metòda de salòp, mas serià una metòda scientifica que non si pòu negar. Lo problèma es que generalament avèm pas lo coratge de faire de talas cauvas e preferèm daissar tombar.

E vautres, qu'en pensatz ?

Aquesto bilhet ajant ges d'interés scientific es sonque un biais d'iniciar un debat (e au passatge vos faire un pauc carcular en ço qu'es vertadierament la sciença). Donc vos balhi l'escupidor : avètz d'autreis explicacions de la subrevivença dei cresenças ? De reflexions sus lo biais de lei combatre ? D'experiença personala bensai ?

 

Mandat per lo_julien a 16:56 - Brèvas - Commentaris [0] - Retroligams [0] - Permaligam [#]
Tags : , ,

10 novembre 2009

Co que voletz

Encuei vos perpausi de faire un article permanent (li aurà un ligam dins la colona a man drecha) per recampar toei vòstrei vòts :

Voletz que parli de quaucarren de particular ? Avetz vist un article sus un fenomèna naturau e voletz saupre ço qu'en pensi ? Voletz un conselh scientifica per netejar vòstreis olas ? Voletz introdusir un debat sus un subjècte ligat a la sciença ? O non sabi qué... Es aquí que cau demandar !

Mandetz un pichon comentari aquí e provarai de faire un article sus ço que m'avetz demandat tres qu'es possible.

 

Mandat per lo_julien a 13:05 - Commentaris [9] - Retroligams [0] - Permaligam [#]
Tags :

08 novembre 2009

Lei brocaduras de l'IEO

ieo_mathAviáu auvit de gent que m'avian dich qu'existava unei brocaduras scientifica qu'avian trobat dins tal o tal locau de l'IEO. Ai cercat sus lo oèb, vaqui ço qu'ai trobat, tres lexics : informatica, biologia e matematicas. Malastrosament ren de mai, e ren que parla dau fons scientific puslèu que de lengüistica aplicada.

Mai sus lo foròm Occitania!! es estat dich que li a agut de brocaduras d' "iniciacion a la fisica quantica dins lo locau de l'IEO Besiers" e "de quimia organica a l'IEO33". Adonc se avetz mai d'informacion sus aquelei brocaduras o d'autrei, esperi vòstrei comentaris...

Mandat per lo_julien a 19:04 - Commentaris [2] - Retroligams [0] - Permaligam [#]
Tags :

29 octobre 2009

En grève

/archives/2009/10/29/15607562.html

aubreJe suis en grève tant que vous ne me ferez pas de commentaires. Des commentaires d'un mot si vous voulez, ou des commentaires assassins, ou des commentaires pour dire que vous n'avez rien compris, je m'en fout, mais des commentaires, merde ! Je ne peux pas parler dans le vide sans savoir si ce que je fais est bon ou pas...

Mandat per lo_julien a 10:55 - Commentaris [0] - Retroligams [0] - Permaligam [#]
Tags :

En cauma

/archives/2009/10/29/15607610.html

aubreSiéu en cauma de tant que mi faretz pas de comentaris. De comentaris d'un mòts se voletz, o de comentaris assassins o de comentaris per dire qu'avètz ren capit, m'en bati, ma de comentaris, merda ! Pòdi pas parlar dins lo vuèj sensa saupre se ço que fau es bòn o pas...

Mandat per lo_julien a 10:51 - Commentaris [4] - Retroligams [0] - Permaligam [#]
Tags :

26 octobre 2009

Encausa e consequença

La question de l'emplicacion logica, dei relacions entre encausas e consequenças, es a la basa de totei nòstrei reflexions, que siágue dins la sciença, la filosofia, o la vida vidanta. Mai es soventi fes mau entenduda, coma va mòstran lei sofisme tau lo famós "Tot ço qu'es rare es car. Un chivau bon mercat es rare. Donc un chivau bon mercat es car."

En fach finda per un scientific li a mantuns contèxtes per estudiar ço qu'es l'emplicacion logica...

En logica classica

En logica classica, tot es construch a partir de tres operacions logicas de basas : e, o, non.

  • La proprietat A∧B (legir "A e B") es verai se A e B son toei dos verai
  • La proprietat A∨B (legir "A o B") es verai se au manco l'una dei doas es verai
  • La proprietat ¬A (legir "non A") es verai se A es faussa.

Alora l'emplicacion es definida per (A ⇒ B) ⇔ (¬A ∨ B) : A es faussa o B es verai. L'enterpretacion sembla clara, se sabem que (A ⇒ B) es verai vòu dire que :

  • Se A es verai, es pas faussa, donc B es verai (senon li a pas "A faussa o B verai""). Li a donc ben une mena d'emplicacion.
  • Se A es faussa, podem ren dire, ja que de tot biais "A faussa o B verai" es totjorn verai, quau que siágue B. Mòstra lo foncionament en sens unic de l'emplicacion : se avèm d'informacion sus A alora avèm d'informacion sus B, mais pas lo contrari.

Fin finala totei lei proprietats de l'emplicacion decolan dei proprietats dei objèctes de basa que son leis operacions e, o, non. Per exemple la traspausicion : avèm vist que es (A ⇒ B) diferent de (B ⇒ A), e que lo segond es pas una consequença dau premier ; mai per contre una consequença de (A ⇒ B) es que (¬B ⇒ ¬A). Un exemple embé de mòts :

Se siás provençau alora siás bèu.

Traspausicion : Se siás pas bèu, alora siás pas provençau.

Demonstracion matematica :

(A ⇒ B) ⇔ (¬A ∨ B) ⇔ (¬¬B ∨ ¬A) ⇔ (¬B ⇒ ¬A)

Es que l'encausa es totjorn avans la consequença ?

En logica classica aquela question a ges de sens, ço qu'es un pauc un problèma. D'un costat dau vejaire d'informaticians teoricians o d'unei matematicians fondamentalistes, que vòlon de demostracion constructivas (valent a dire que non basta demostrar qu'un objècte matematic existe, lo cau construir a partir dei objèctes existant precedentament). D'un autre costat es tanben un pauc escagassant dau vejaire dau fisician : la teoria de la relativitat Einsteiniena prevei que la consequença deu estre dins lo còne d'avenidor de l'encausa (valent a dire qu'aurián pougut estre ligats per un signau que si desplaça a la vitessa de la lum o mens). Mai en logica classica li a ges de temps, que siágue un temps fisic (que si pòu veire sus una mòstra) o un temps dins la demostracion matematica (monte par exemple poriáu dire "siéu a la tresena linha de la demostracion sus mon papièr", es a dire embé la linha dos dins la passat e la linha quatre dins l'avenidor).

La conclusion es qu'en fach li a mantunas definicion de ço qu'es la logica, li a pas sonque una logica perfèta ! Autrei logicas foguèron definidas per s'entrepachar d'aqueu problèma de temporalitat, mai tanben per d'autrei causas, coma par exemple levar un pauc lo caractère binari de la logica classica. Bensai tornarai sus d'exemple dins un nòu bilhet.

Mandat per lo_julien a 17:02 - Brèvas - Commentaris [0] - Retroligams [0] - Permaligam [#]
Tags : ,

15 octobre 2009

La particule du gabian

/archives/2009/10/13/15418417.html

gabian_4002Une nouvelle anecdote aujourd'hui : l'origine du nom quark. La majorité des particules ont un nom dont on peut retracer l'étymologie, soit pour le commun des mortels (ex: neutre + on → neutron) soit pour un grecophone (ex: ἁδρός, hadrós, fort + on → hadron ). Mais le quark fait exception, il n'y a aucune raison rationelle pour qu'un quark soit appelé quark.

Murray_gell_mannCe nom fût donné par le père du modèle des quarks, Murray Gell-Mann (prix Nobel 1969). Il explique un peu son choix dans le livre The Quark and the Jaguar, où il compare la physique des particules et la théorie de l'évolution. Ansi, cette inspiration est venue de la lecture de Finnegans Wake, un livre un peu expérimental voire étrange. Voilà le moment où il aparaît :
      Three quarks for Muster Mark!
      Sure he has not got much of a bark
      And sure any he has it's all beside the mark.
      —James Joyce, Finnegans Wake

Je vous donne ici l'explication en anglais du livre The Quark and The Jaguar (l'histoire ne dit pas s'il avait bu et fumé comme John Ellis et ses pingouins ou s'il est simplement fadat) :

In 1963, when I assigned the name "quark" to the fundamental constituents of the nucleon, I had the sound first, without the spelling, which could have been "kwork". Then, in one of my occasional perusals of Finnegans Wake, by James Joyce, I came across the word "quark" in the phrase "Three quarks for Muster Mark". Since "quark" (meaning, for one thing, the cry of the gull) was clearly intended to rhyme with "Mark", as well as "bark" and other such words, I had to find an excuse to pronounce it as "kwork". But the book represents the dream of a publican named Humphrey Chimpden Earwicker. Words in the text are typically drawn from several sources at once, like the "portmanteau" words in "Through the Looking-Glass". From time to time, phrases occur in the book that are partially determined by calls for drinks at the bar. I argued, therefore, that perhaps one of the multiple sources of the cry "Three quarks for Muster Mark" might be "Three quarts for Mister Mark", in which case the pronunciation "kwork" would not be totally unjustified. In any case, the number three fitted perfectly the way quarks occur in nature.

Mandat per lo_julien a 17:32 - Anecdòta - Commentaris [0] - Retroligams [0] - Permaligam [#]
Tags : , ,

13 octobre 2009

La particula dau gabian

/archives/2009/10/15/15449360.html

gabian_4002Una nòva anecdòta encuèi : l'origina dau nom quark. La magèr part dei particulas an un nom que si pòu retraçar son etimologia, siá per lo comun dei mortaus (ex: neutre + on → neutron) siá per un grèga-parlant (ex: ἁδρός, hadrós, fòrt + on → hadron ). Mai lo quark fa excepcion, li a ges de rason racionala per qu'un quark siágue dich quark.

Murray_gell_mannAqueu nom foguèt balhat per lo paire dau modèl dei quarks, Murray Gell-Mann (premi Nobel 1969). Explica un pauc sa causida dins lo libre The Quark and the Jaguar, monte compara la fisica dei particulas e la teoria de l'evolucion. Ansin, aquela inspiracion es venguda de la legida de Finnegans Wake, un libre un pauc experimentau o finda estrange. Vaqui lo moment onte apareisse :
      Three quarks for Muster Mark!
      Sure he has not got much of a bark
      And sure any he has it's all beside the mark.
      —James Joyce, Finnegans Wake

Vos balhi aqui l'explicacion en inglés dau libre The Quark and The Jaguar (l'istòria ditz pas se aviá beugut e fumat coma John Ellis e sei pingoíns o se era simplament fadat) :

In 1963, when I assigned the name "quark" to the fundamental constituents of the nucleon, I had the sound first, without the spelling, which could have been "kwork". Then, in one of my occasional perusals of Finnegans Wake, by James Joyce, I came across the word "quark" in the phrase "Three quarks for Muster Mark". Since "quark" (meaning, for one thing, the cry of the gull) was clearly intended to rhyme with "Mark", as well as "bark" and other such words, I had to find an excuse to pronounce it as "kwork". But the book represents the dream of a publican named Humphrey Chimpden Earwicker. Words in the text are typically drawn from several sources at once, like the "portmanteau" words in "Through the Looking-Glass". From time to time, phrases occur in the book that are partially determined by calls for drinks at the bar. I argued, therefore, that perhaps one of the multiple sources of the cry "Three quarks for Muster Mark" might be "Three quarts for Mister Mark", in which case the pronunciation "kwork" would not be totally unjustified. In any case, the number three fitted perfectly the way quarks occur in nature.

Mandat per lo_julien a 14:36 - Anecdòta - Commentaris [0] - Retroligams [0] - Permaligam [#]
Tags : , ,

11 octobre 2009

Une histoire de pingouin

/archives/2009/10/11/15386588.html

450px_John_Ellis_2008_02_01Quelquefois les physiciens ont des inspirations étranges, aujourd'hui je vais vous parler du diagramme pingouin. C'est une classe de diagrammes de Feynman dont la forme ressemble vaguement (mais alors vaguement...) à un pingouin. Le terme fut inventé par le théoricien anglais John Ellis, qui explique [ref] :

"Mary K. [Gaillard], Dimitri [Nanopoulos] et moi étions d'abord interessés à ce qu'on appelle aujourd'hui diagrammes pingouin alors que nous étions en train d'étudier la violation de symétrie CP dans le Modèle Standard en 1976... Le nom pingouin vint en 1977, comme cela :

 

Penguin_diagramAu printemps 1977, Mike Chanowitz, Mary K et moi écrivions un papier sur les GUTs prédisant la masse du quark b avant qu'il soit découvert. Quand il fût trouvé quelques semaines plus tard, Mary K, Dimitri, Serge Rudaz et moi comencèrent immédiatement à travailler sur sa phénoménologie. Cet été là, il y avait une étudiante au CERN, Melissa Franklin qui est maintenant expérimentaliste à Harvard. Un soir, elle, moi, et Serge sommes allés dans un pub, et elle et moi comencèrent un jeu de fléchettes. Nous avons fait un pari, que si je perdais je devrais caser le mot pingouin dans mon prochain papier. En fait elle quitta le jeu de fléchettes avant la fin, et fut remplacée par Serge, qui m'a battu. Malgré tout, je me suis senti obligé de réaliser les conditions du pari.

 

Pendant un moment, il n'était passi clair pour moi comment mettre le mot dans ce papier sur le quark b que j'étais en train d'écrire à ce moment là. Puis, un soir, après le travail au CERN, je me suis arrêté sur le chemin du retour chez moi pour rendre visite à un ami vivant à Meyrin où j'ai fumé quelques substances illégales. Plus tard, quand je suis retourné chez moi et que j'ai continué à travailler sur notre papier, j'ai eu un flash soudain que les fameux diagrammes ressemblaient à des pingouins. On a alors mis le nom dans notre papier, et le reste, comme on dit, est histoire."

Mais qu'est-ce qu'un diagramme de Feynman ?

C'est une methode pour représenter un calcul d'une manière très picturala et physique. Les lignes représentent physiquement une particule qui se promène dans le sens des flèches, et les points sont des interactions entre plusieurs particules. Mathématiquement il y a une correspondance exacte entre chaque diagramme et chaque formule qu'on peut trouver en physique des particules. Pour ce qui est de la place des points, dans un sens (généralement de gauche à droite) est le temps, et dans l'autre sens c'est une direction d'espace. Au final une particule qui va dans le sens inverse du temps est en fait équivalente à une antiparticule qui va dans le sens du temps.

diag_feyn

Dans l'exemple à droite on représente un couple électron-positron qui collisionnent et s'annihilent en un photon, qui finalement se désintegre de nouveau en un couple électron-positron. On voit bien sur la gauche du diagramme que l'électron et le positron sont bien séparés en espace, puis quand le temps avance (c'est-à-dire quand on va vers la droite) l'électron et le positron s'approchent, et quand ils se touchent ils se transforment en un photon, etc.

 

Mandat per lo_julien a 17:02 - Anecdòta - Commentaris [0] - Retroligams [0] - Permaligam [#]
Tags : ,

Una istòria de pingoín

/archives/2009/10/11/15388545.html

450px_John_Ellis_2008_02_01De còps que li a lei fisicians an d'inspiracions estranjas, encuèi vos vau parlar dau diagrama pingoín. Aquò es una classa de diagrama de Feynman que sa fòrma sembla vagament (mai alora vagament...) a un pingoín. Lo tèrme foguèt inventat per lo teorician inglés John Ellis qu'explica [ref] :

"Mary K. [Gaillard], Dimitri [Nanopoulos] e iéu foguèron d'en premier interessats a ço qu'ara dison diagramas pingoín mentre qu'erem estudiant la violacion de simetria CP dins lo Model Estandard en 1976... Lo nom pingoín venguèt en 1977, coma aquò :

 

Penguin_diagramDins la prima de 1977, Mike Chanowitz, Mary K e iéu escrivieron un papièr sus lei GUTs predisent la massa dau quark b avans que siágue trobat. Quora foguèt trobat unei setmanas mai tard, Mary K, Dimitri, Serge Rudaz e iéu comencerem imediatament a trabalhar sus sa fenomenologia. Aquel estiu, li aviá una estudianta au CERN, Melissa Franklin qu'ara es experimentalista a Harvard. Una serada, ela, iéu, e Serge venguerem en un pub, e ela e iéu comencerem un juèc de flechetas. Avem fach una escomessa, que se perdiáu deuriáu botar lo mòt pingoín dins mon papièr de venir. En fach quita lo juèc de flechètas avans la fin, e foguèt remplaçada per Serge, que mi batèt. Pasmens, mi sentèri oblijat de realisar lei condicions de l'escomessa.

 

Pendent un moment, era pas tant clar per iéu coma botar lo mòt dins aqueu papièr sus lo quark b qu'eri escrivent d'aquesto temps. Puèi, un ser, apres lo trabalh au CERN, m'aresteri sus lo camin au tornar a maion per visitar un amic vivent a Meyrin monte fumeri de substanças illegalas. Pus tard, quora torneri au miéu e continuèri a trabalhar sus nòstre papièr, ai agut un flash subit que lei famós diagramas semblavan a de pingoíns. Alora boterem lo nom dins nòtre papièr, e la sobra, coma dison, es istoria."

Mai qu'es qu'un diagrama de Feynman ?

Es una metòda per representar un calcul d'un biais fòrça picturau e fisic. Lei linhas representan fisicament una particula que si passeja dins lo sens dei flèchas, e lei ponchs son d'entaraccion entre mantunas particulas. Matematicament li a una correspondança exacta entre cada diagrama e cada formula que podèm trobar en fisica dei particulas. Per ço qu'es de la plaça dei ponchs, dins un sens (generalament de seneca cap a drecha) es lo temps, e dins l'autre sens es una direccion d'espaci. Fin finala una particula que va dins lo sens inverse dau temps es en fach equivalent a una antiparticula que va dins lo sens dau temps.

diag_feyn

Dins l'exemple a man drecha representam un coble electron-positron que colisionan e s'anihilan en un foton, que fin finala si desintegra de nòu en un coble electron-positron. Vesem ben a man seneca dau diagrama que l'electron e lo positron son ben desseparats en espaci, puèi quora lo temps fa avans (es a dire qu'anem cap a drecha) l'electron e lo positron s'aprochan, e quora si tocan si tornan en un foton, etc.

 

Mandat per lo_julien a 14:35 - Anecdòta - Commentaris [0] - Retroligams [0] - Permaligam [#]
Tags : ,
Page suivante »